Les guerres ortogràfiques: revitalització i conflictes en la selecció i codificació de llengües minoritzades
Presenter(s)
Affiliation
Topic
Bottom-up and top-down language policy and planning
Type
Papers
Abstract
L'estandardització de llengües minoritzades, tot i controvertida, està àmpliament considerada una necessitat per tal de recuperar determinades funcions lingüístiques i així fonamentar un procés de revitalització. Tanmateix, s'observa que en la selecció i codificació (segons l'esquema de Haugen 1966) de les llengües minoritzades en procés de revitalització de l'estat Espanyol s'han produït sovint conflictes entre els agents revitalitzadors, conflictes que hipotèticament han resultat obstacles importants en l'extensió funcional i demolingüística de les llengües en qüestió. La present comunicació revisa sintèticament els conflictes en aquest sentit en la codificació del català, de l'èuscar, del gallec i de la varietat aranesa de l'occità, totes llengües oficials en part dels seus territoris històrics, i també de l'aragonès i l'asturià, no reconeguts com a oficials a Espanya (en el cas de l'asturià, sí que gaudeix d'oficialitat a Portugal en la seva varietat mirandesa). Amb les respectives diferències, en tots els casos s'han produït polèmiques, a vegades extremament agres, quant a les formes que cada llengua ha de considerar estàndard, mentre que, per contra, la llengua dominant, el castellà, obté un ampli consens i hi ha hagut poquíssimes i molt marginals iniciatives que posin en qüestió l'autoritat normativista i estandarditzadora de la Real Academia Española.
