La llengua i la literatura com a vehicles d’una cultura minoritzada: el paper dels intel·lectuals catalans després de la Guerra Civil espanyola
Presenter(s)
Affiliation
Topic
Intellectual and cultural roles of indigenous and minority languages
Type
Panels
Abstract
Després de la Guerra Civil espanyola, el règim franquista inicià una dura repressió contra la llengua i la literatura catalanes que comportà la seva minorització. La persecució d’intel·lectuals dels Països Catalans i de les seves obres es perllongà durant dècades. El propòsit d’aquest panell és aproximar-se transversalment al paper dels escriptors en la defensa de la llengua catalana, així com analitzar les actituds i ideologies lingüístiques que els autors esgrimiren en els debats sobre l’ús del català com a vehicle de cultura. El panell s’estructuraria diacrònicament —dels anys quaranta (immediata postguerra) fins als anys setanta (transició democràtica) del segle XX—, i s’acabaria amb una reflexió sobre l’estat de la llengua en la contemporaneïtat.
Es començaria parlant de Josep Carner i Carles Riba, intel·lectuals exiliats als anys quaranta, que van dotar la poesia del paper de salvadora de la llengua davant l’amenaça franquista. Seguidament, s’estudiaria l’homenatge al català a través de la creació literària durant els anys cinquanta: una lectura de la poesia i el teatre de Salvador Espriu en clau de reconstrucció cultural i de la relació entre llengua i exili a Vint-i-dos contes, de Mercè Rodoreda. A continuació, s’analitzaria la defensa del català dins i fora del domini lingüístic durant els anys seixanta, amb una revisió de l’assaig Digues que m’estimes, encara que sigui mentida de Montserrat Roig; i de l’article “El día que yo nací nacieron todas las flores... y por eso escribo en catalán”, de Terenci Moix. Finalment, es posaria el focus en la reflexió metalingüística dels autors dels anys setanta Carmelina Sánchez-Cutillas i Vicent Andrés Estellés a partir dels apunts d’Irene Mira sobre la poètica de resistència. A propòsit d’Estellés, s’examinaria la seva recepció a Itàlia i s’indagaria en el secessionisme lingüístic a través de l’anàlisi dels reptes de traducció del català a l’italià.
