Institució, identificació i participació : els determinants de la seguretat cultural a Bretanya
Presenter(s)
Affiliation
Topic
Bottom-up and top-down language policy and planning
Type
Papers
Abstract
Els diferents “angles de l’Hexàgon”, com els va anomenar el sociolingüista i occitanista Robert Lafont, han mostrat una resiliència impressionant davant les polítiques centenàries d’uniformització política i cultural del territori francès, les qual es van agreujar a partir del segle XIX i van provocar un procès de substitució lingüística massiva a la llengua dominant a mitjans del segle XX. Davant l’adversitat, els parlants de llengües minoritzades han desenvolupat un conjunt d'estratègies de revitalització lingüística des de la dècada de 1970 per tal de contrarestar aquesta forta tendència, que existeix a totes les parts de França, i garantir la seguretat cultural a llarg termini de les seves respectives comunitats. Aquest article examina els determinants de la seguretat cultural en una d’aquests angles, la Bretanya, on la llengua bretona és portadora tant d’una identitat territorial històricament constituïda com de la voluntat regional de perpetuar-la. Basada en els escrits del sociòleg Raymond Breton sobre la situació de les comunitats minoritzades francòfones al Canadà, aquesta presentació se centrarà en la interacció de tres dimensions de la seguretat cultural que expliquen la resiliència de la identitat i la llengua bretones avui: institucions, identificació col·lectiva i participació. Més concretament, s’analitzarà com la xarxa d’institucions, el sentit positiu de pertinença col·lectiva i el compromís participatiu de diverses generacions de parlants han portat a l’establiment d’una autèntica planificació lingüística concebuda des de baix en el context d’un estat altament centralitzat i d’una ideologia jacobina institucionalitzada.
